Les plaques solars tenen fama de no demanar res, i és una fama mig guanyada: no tenen peces mòbils, no consumeixen res i mantenen la producció més de 25 anys. Però la pregunta que arriba sempre a VATSOLAR després d’una instal·lació no és si demanen manteniment, sinó cada quant. I la resposta que trobaràs a la major part d’articles sobre el tema està escrita per a una casa de l’interior de la península.
La resposta curta
A les Illes Balears, el que funciona és revisar el vidre cada tres o quatre mesos i fer una inspecció tècnica anual de la resta de la instal·lació. No és la recomanació genèrica de netejar dues vegades l’any, i la diferència no és un caprici: a les illes hi ha tres factors que no apareixen al càlcul continental, i tots tres actuen sobre la mateixa superfície.
La sal marina, els episodis de pols sahariana i la duresa de l’aigua del subministrament. El primer ataca el material, el segon tapa el vidre i el tercer converteix una neteja mal feta en un problema nou. Val la pena entendre’ls per separat, perquè cadascun demana una resposta diferent i només un dels tres es resol amb una bagueta i aigua.
Per què el manteniment a les illes no és el mateix
La sal marina
Una casa a Portocolom, a Ciutadella o al nord d’Eivissa viu dins d’un aerosol salí permanent. No cal que la casa toqui l’aigua: el vent carrega partícules de sal terra endins i les diposita sobre qualsevol superfície exterior. Sobre el vidre d’una placa, la sal fa dues coses. Forma una capa fina que resta transmitància, com qualsevol brutícia, i sobretot accelera la corrosió de tot el que és metàl·lic al voltant: el marc d’alumini, els cargols de l’estructura, els suports, les caixes de connexió.
Aquesta segona part és la important, perquè no és un problema de producció sinó de vida útil. Una placa bruta produeix menys avui i torna a produir demà quan la netegis. Una estructura corroïda no es recupera netejant-la.
La pols sahariana
Els episodis de calima són un fenomen conegut a Balears i tenen un efecte directe i mesurable sobre la producció. La literatura sobre pèrdues per brutícia fotovoltaica al continent europeu situa el sud d’Europa en una mitjana propera als 46 dies d’intrusió de pols sahariana l’any, i xifra les pèrdues per acumulació a Espanya en una forquilla que sol anar de l’1 al 7% de l’energia generada, amb pics molt superiors en episodis concrets.
La pols sahariana és fina i s’adhereix més que la pols ordinària, sobretot si arriba amb pluja de fang i s’asseca a sobre. Un episodi fort deixa una capa que la pluja normal no acaba d’arrossegar, i és el cas típic en què una revisió fora de calendari surt a compte.
La calç de l’aigua de l’aixeta
Aquest és el factor que gairebé mai es menciona i que més sorpreses genera. L’aigua de subministrament a bona part de Mallorca és molt dura: a Palma se situa entre 40 i 90 graus francesos, i la mateixa EMAYA descriu l’aigua que prové dels aqüífers i de les fonts com a aigua dura, incrustant i amb elevada mineralització, per la naturalesa calcària del terreny.
Sobre una placa solar això té una conseqüència pràctica immediata. Si mulles el vidre amb l’aigua de la mànega i la deixes assecar al sol, el carbonat que porta dissolt es queda a la superfície en forma de pel·lícula blanquinosa. El resultat és que la placa queda òpticament pitjor després de la neteja que abans, i aquesta capa costa molt més de treure que la pols que volies eliminar.
Cada quant s’han de netejar realment
La resposta honesta és que el calendari no és el criteri correcte. Els dos factors que decideixen són la pluja i la inclinació de la teulada.
La pluja és el sistema de neteja principal de qualsevol instal·lació fotovoltaica. Quan plou de manera regular i la coberta té prou pendent, l’aigua arrossega la pols i el vidre es manté raonablement net sense intervenció. El problema a Balears és l’estiu: la combinació de mesos secs i episodis de calima significa que hi pot haver llargues temporades sense cap rentat natural, i és exactament el període de màxima radiació, quan cada punt percentual de pèrdua es nota més a la factura.
La inclinació decideix quanta feina fa la pluja quan finalment arriba. Un estudi en coberta a Madrid va mesurar pèrdues al voltant del 6% en mòduls de poca inclinació després de 52 dies sense pluja. Sobre una coberta ben inclinada, la mateixa pols hauria lliscat en gran part amb el primer ruixat. Això té una lectura directa per al parc immobiliari balear: les cobertes planes i les instal·lacions amb poca inclinació sobre teulada àrab acumulen més i es netegen soles pitjor que una teulada de pendent pronunciat.
Amb tot això, l’interval que té sentit a les illes és:
- Revisió visual cada tres o quatre mesos. No implica pujar a la teulada: sovint es veu des d’una finestra alta o des del pati, i el monitoratge de la instal·lació dona la pista abans que l’ull.
- Neteja quan la revisió la demani, no per calendari. En general una o dues per any en cobertes inclinades amb pluja regular, i més sovint en cobertes planes o a prop de camins de terra, hivernacles i zones agrícoles.
- Revisió extra després d’un episodi fort de calima, sobretot si ha vingut amb pluja de fang.
- Inspecció tècnica anual de tota la resta, que és una feina diferent i que expliquem més avall.
Un detall que ajuda a decidir sense pujar a la teulada: si el sistema de monitoratge mostra una caiguda progressiva de producció en dies clars comparables, la causa més probable és brutícia acumulada. Una caiguda sobtada, en canvi, no sol ser brutícia i demana revisió tècnica.
Com netejar-les sense fer-les malbé
La neteja d’una placa solar és senzilla, i precisament per això es fa malament sovint. Les regles que compten:
- Mai amb el vidre calent. Aigua freda sobre vidre a 60 graus és un xoc tèrmic innecessari. Es fa a primera hora del matí o al capvespre, mai a migdia.
- Mai a pressió. Una hidronetejadora pot forçar els segellats del marc i de la caixa de connexions. La pressió d’una mànega normal és suficient.
- Aigua de baixa mineralització. Aquí és on la duresa de l’aigua balear canvia el consell estàndard. Si pots, fes servir aigua descalcificada, aigua de pluja recollida o aigua osmotitzada. Si has de fer servir la de l’aixeta, no la deixis assecar sola: passa una rasqueta de goma i eixuga.
- Baieta o raspall de cerres suaus, i prou. Res de fibra abrasiva, res de rascadors metàl·lics, res de dissolvents ni de productes agressius. La capa que redueix els reflexos del vidre és fina i no es recupera.
- Res de trepitjar les plaques. El vidre aguanta càrrega repartida, no el pes d’una persona en un punt. Les esquerdes microscòpiques que provoca no es veuen i redueixen la producció de la cèl·lula per sempre.
- Si la teulada no és accessible amb seguretat, no hi pugis. És el motiu més freqüent i més sensat per encarregar la feina.
Què més es revisa, a banda del vidre
La neteja és la part visible i la menys important de les dues. La inspecció anual és la que evita les avaries cares, i cobreix:
- L’inversor. És l’element amb més electrònica i el que abans dona senyals. Es revisen els registres d’errors, la ventilació i els filtres de pols, i la temperatura de treball. A les illes, la pols fina de calima s’acumula a les reixetes de ventilació i fa treballar l’equip més calent del que li toca.
- Les connexions i el cablejat. Els connectors de corrent contínua són el punt on més sovint apareixen problemes de contacte, i un contacte deficient genera calor.
- L’estructura i els cargols. A prop del mar aquesta és la revisió crítica. Es busquen punts d’òxid, cargols que han perdut parell i qualsevol contacte entre metalls diferents, que és on la corrosió galvànica avança més ràpid.
- Les proteccions elèctriques i la posada a terra. Diferencials, magnetotèrmics i protecció contra sobretensions.
- El segellat dels punts de pas per la coberta. Una filtració d’aigua a la teulada surt molt més cara que qualsevol altra cosa d’aquesta llista.
- Els fixadors i la presència de nius. L’espai entre la placa i la teulada és un lloc atractiu per als ocells, i els excrements són corrosius i fan ombra permanent.
El que no es resol netejant: el material a primera línia de mar
Si la casa és a primera o segona línia de mar, hi ha una part del problema que no s’arregla amb cap freqüència de neteja: la resistència del material a l’ambient salí. I això es decideix el dia que es tria l’equip, no després.
Existeix una norma internacional específica per a això. La IEC 61701 qualifica els mòduls fotovoltaics davant la corrosió per boira salina sotmetent-los a una exposició controlada a aerosol de clorur sòdic durant cicles repetits. La norma defineix vuit nivells de severitat, i per a instal·lacions en entorn marí la referència del sector és exigir com a mínim el nivell 6.
És una informació que apareix a la fitxa tècnica del mòdul i que gairebé ningú demana. Val la pena demanar-la, juntament amb el mateix criteri aplicat a l’estructura de suport i als cargols, que és on la corrosió apareix abans que al mòdul. Una instal·lació correctament especificada per a ambient salí aguanta la vida útil sencera a primera línia; una d’equip genèric envelleix visiblement en pocs anys, i llavors ja no hi ha manteniment que ho compensi.
Aquest és el motiu pel qual, en un pressupost per a una casa vora el mar, la comparació entre ofertes no es pot fer només pel preu per quilowatt. En parlem amb detall a la guia de costos d’una instal·lació a Mallorca.
Quan té sentit contractar-ho i quan no
No tota instal·lació necessita un servei extern, i val la pena ser honest sobre això.
Ho pots fer tu si la coberta és accessible amb seguretat i sense risc de caiguda, la inclinació és moderada, tens aigua de baixa mineralització a mà i la instal·lació és petita. En aquest cas, la revisió visual i la neteja ocasional són perfectament assumibles, i només caldrà la inspecció tècnica anual.
Val la pena encarregar-ho si la teulada és de difícil accés o de pendent pronunciat, si la instal·lació és gran, si la casa és una segona residència que passa mesos buida, o si és a primera línia de mar i la revisió de corrosió demana criteri tècnic. Una casa que només s’ocupa a l’estiu és el cas més clar: ningú hi és per veure que la producció ha baixat, i el període buit coincideix sovint amb els mesos de més calima.
I un consell que estalvia diners: abans de contractar res, mira què cobreix la garantia del teu equip i què demana per mantenir-la vigent. Alguns fabricants condicionen la garantia de producte a un manteniment documentat, i és una despesa que ja estàs pagant indirectament.
Com saber si la teva instal·lació necessita atenció
La millor eina de diagnòstic és la que ja tens: les dades de producció. Compara dies clars d’aquest mes amb dies clars equivalents de fa un any. Una desviació progressiva apunta a brutícia acumulada; una caiguda brusca o un canvi de comportament d’una sola part de la instal·lació apunta a un problema tècnic que cal mirar.
A VATSOLAR instal·lem a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i el criteri de manteniment que et donem depèn de la teva coberta, de la teva distància al mar i de la teva orientació, no d’una regla general escrita per a una altra geografia. Si estàs valorant una instal·lació i vols una estimació de potència, cost i producció amb les teves dades reals, pots fer-la al configurador sense esperar cap trucada.
