A Eivissa la pregunta sobre plaques solars quasi mai és si es poden posar. És quin paper cal presentar, i a qui. L’illa combina un nucli històric protegit, molt habitatge en sòl rústic i un règim urbanístic propi de les Illes Balears que no coincideix amb el que expliquen les guies estatals. A VATSOLAR tramitem instal·lacions residencials a les quatre illes, i aquesta guia resumeix el que ens trobem cada setmana.
La pregunta real: comunicació prèvia o llicència?
Gairebé enlloc està prohibit instal·lar plaques solars. El que canvia segons el cas és el procediment, i a les Illes Balears es resol en dos règims molt diferents.
El primer depèn del tipus de sòl on hi ha la casa, urbà o rústic. El segon depèn de l’edifici mateix: si està catalogat, si l’obra toca l’estructura o si cal avaluació ambiental. Encertar el règim des del principi és el que separa una tramitació de setmanes d’una de mesos.
Sostre en sòl urbà: comunicació prèvia
Aquest és el cas majoritari: un habitatge dins de nucli urbà i les plaques sobre la coberta.
Segons la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears, la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques sobre cobertes d’edificis queda sotmesa al règim de comunicació prèvia. No és una llicència d’obra: és una comunicació que habilita a començar, i la diferència en terminis és considerable.
Amb la comunicació prèvia s’hi adjunta el projecte o la memòria tècnica exigibles reglamentàriament, i una declaració jurada de no trobar-se en cap dels supòsits exclosos. Ho preveu l’article 153.1.e) de la mateixa llei, en relació amb l’article 148.4.
Els tres casos que sí que necessiten llicència
La comunicació prèvia no s’aplica, i cal llicència urbanística municipal, quan es dóna qualsevol d’aquests tres supòsits:
- L’edifici està declarat bé d’interès cultural o està catalogat. A Eivissa aquest punt pesa més que a altres illes, pel volum d’edificació protegida i per la Ciutat Històrica.
- L’obra afecta els fonaments o l’estructura de l’edifici. Una coberta que necessita reforç per suportar la instal·lació entra aquí.
- La instal·lació necessita avaluació d’impacte ambiental segons la normativa ambiental aplicable.
Fora d’aquests tres casos, el camí és la comunicació prèvia.
Cases en sòl rústic: el malentès més car d’Eivissa
Molts propietaris d’una casa de camp a Eivissa donen per fet que el sòl rústic protegit tanca la porta a l’autoconsum. No és així.
L’article 48 de la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears estableix que les instal·lacions d’energies renovables destinades a l’autoconsum en edificacions o instal·lacions legals situades en sòl rústic o en sòl rústic protegit tenen la consideració d’ús admès i no requereixen la declaració d’interès general.
Les dues paraules que sostenen tot el paràgraf són “edificacions legals”. La condició no és el grau de protecció del sòl, és que l’edificació estigui en regla. Per a una casa legal en rústic protegit, l’autoconsum sobre la coberta és un ús admès, i el tràmit torna a ser el municipal ordinari.
El cas diferent és la instal·lació a terra, no sobre l’edifici. Aleshores sí que entra en joc el grau d’aptitud del terreny, que es consulta als mapes d’aptitud publicats a la IDEIB, la infraestructura de dades espacials de les Illes Balears.
El llindar que només s’aplica a Eivissa i Formentera
Aquí hi ha una particularitat local que les guies generals no recullen.
Per a instal·lacions fotovoltaiques a terra, es consideren de tipus A les que tenen una potència no superior a 100 kW i una ocupació territorial inferior a 0,3 hectàrees. A Eivissa i Formentera aquest límit d’ocupació baixa a 0,15 hectàrees, la meitat.
Les instal·lacions de tipus A situades en zones d’aptitud alta o mitjana tenen consideració d’ús admès, i es tramiten amb llicència o comunicació prèvia a l’ajuntament. La resta necessiten obtenir la utilitat pública, que es demana a la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, o la declaració d’interès general, que es demana a l’ajuntament corresponent.
Per a un habitatge la xifra rarament és limitant, perquè 0,15 hectàrees són 1.500 metres quadrats. Però marca la frontera d’un projecte a terra en una finca eivissenca, i explica per què un càlcul fet amb el llindar de la resta de les Illes pot no servir.
Llicència d’activitats: quan no cal, i quan sí
Una instal·lació fotovoltaica no és una activitat a efectes de la Llei 7/2013 de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, modificada per la Llei 6/2019. Queda exclosa del seu àmbit d’aplicació.
Les excepcions tornen a ser dues conegudes: les instal·lacions situades en edificis catalogats o amb impacte sobre el patrimoni historicoartístic, i les que necessiten avaluació d’impacte ambiental segons la Llei 11/2006.
Què passa si s’instal·la sense tramitar
Una instal·lació sense legalitzar continua produint energia, i per això de vegades es minimitza el problema. Les conseqüències, però, són molt concretes:
- No es pot inscriure al Registre d’autoconsum de les Illes Balears.
- La distribuïdora no aplica la compensació d’excedents a la factura, de manera que tota l’energia que va a la xarxa es regala.
- No es pot demanar la bonificació de l’IBI ni les subvencions autonòmiques, que exigeixen la instal·lació degudament tramitada. En parlem a la guia de bonificacions d’IBI i ICIO a les Balears i a la de com demanar els ajuts 2026.
- L’ajuntament pot obrir un expedient de disciplina urbanística.
Del permís a la legalització: la finestreta de 13 passos
El permís municipal és un pas d’un procediment més llarg. El Govern de les Illes Balears publica una finestreta de tramitació per a instal·lacions d’autoconsum de petita potència, fins a 500 kW, organitzada en tretze passos: des dels permisos d’accés i connexió amb la distribuïdora fins a la posada en servei, la inscripció al Registre d’autoconsum i la comunicació del mecanisme de compensació simplificada.
Per a un habitatge no intervenen els tretze, però sí prou per justificar que la tramitació formi part del projecte i no es deixi per al final. A VATSOLAR ens n’ocupem dins del servei, amb la documentació preparada segons el règim que toqui a cada cas.
Per on començar
Abans de mirar papers, val la pena saber què hi cap a la teulada. Amb el configurador de VATSOLAR marques la coberta de casa teva sobre el mapa, hi poses la factura mensual i obtens en un minut la potència recomanada, el cost orientatiu i la producció anual estimada per a Eivissa, al voltant de 1.500 kWh anuals per cada kW instal·lat segons les dades de referència de PVGIS per a les Balears.
Amb aquesta base, determinar el règim aplicable és immediat: tipus de sòl, estat de l’edificació i si està catalogada. Si la teva casa és en un nucli protegit o en rústic, val la pena confirmar-ho per a la teva adreça abans de tancar res, perquè la capa municipal varia. Aquest article descriu el règim general; el cas concret el revisem amb tu.
Si tens una casa a Menorca, la guia germana és la de plaques solars en cases de poble.
